Almanac Gaia 2011


L’Almanac Gaia 2011 i el meu periple

Permeteu-me que us desviï un xic de les vostres trajectòries, i que us expliqui una petita història:
Pels volts de l’últim solstici, un cúmul de circumstàncies em van mantenir atrapat en el camp de força d’un sistema binari. Amb no poques dificultats vaig poder anar escapolint-me’n de mica en mica fins que, sortosament, mentre anava travessant una zona plena de gom a gom d’asteroides, vaig veure que s’acostava un cometa anomenat 9L/Cristine. Ràpidament, sense dubtar-ho, i amb un impuls newtonià vaig pujar-m’hi. Em notava a mi mateix un tant descol·limat però amb moltes ganes de tornar. Així que, vaig recórrer a una de les forces més grans de l'univers: la força de voluntat. Vaig ajustar-me uns quants paràmetres i vaig posar rumb cap a òrbites més conegudes. M’acostava a gran velocitat al meu destí i havia d’enfocar correctament per aterrar sense problemes. Malgrat tot, l’entrada en l’atmosfera va ser bufar i fer meteorits (vull dir ampolles). Durant el descens anava introduint modificacions i fins i tot hi incorporava algunes novetats. La declinació era l’encertada, i l’ascensió recta estava prou bé per no caure en la maleïda deriva. Un últim cop d’ull als controls, darrera verificació de les dades, una mirada de reüll pel buscador...i...aterratge aconseguit !!!
He arribat a tres quarts de quinze (UT) però, al cap i a la fi, sa i estalvi i ... bé, doncs aquí el teniu. Unes quantes llunes més tard del que és habitual, però us he pogut portar el meu Almanac Gaia 2011...el qual desitjo que us agradi i us faci servei.
Us demano disculpes per la meva aparent posició estacionària i moviment retrògrad, i espero arribar amb més puntualitat en la pròxima translació.

Lluís Parra

Els llocs d'interès astronòmic podran ser patrimoni de la humanitat

Vista general del Jantar Mantar de Jaipur (Índia)
L'Organització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO) permetrà, per primera vegada, que els llocs d'interès astronòmic puguin ser declarats patrimoni de la humanitat, segons ha informat l'organització.
Així, detalla que en la 34a reunió del Comitè de Patrimoni Mundial de l'organització, que ha tingut lloc a Brasília (Brasil) entre el 25 de juliol i el 3 d'agost d'aquest any, s'ha aprovat un estudi --publicat per la Unió Astronòmica Internacional (IAU) i el Consell Internacional de Monuments i Llocs (ICOMOS)-- que defineix els criteris per poder incloure els llocs d'interès astronòmic i arqueoastronòmic dins la Llista del Patrimoni Mundial.
En aquest sentit, el responsable del grup de treball sobre Astronomia i Patrimoni de la IAU i editor de l'estudi, Clive Ruggles assenyala que l'astronomia és una part clau dins del patrimoni cultural i natural de l'ésser humà, afegint que reconèixer aquest extrem de forma oficial permetrà identificar i aclarir el valor astronòmic en el context de la Convenció de Patrimoni Mundial.
Això permetrà que béns com antics observatoris, estructures megalítiques, construccions destinades a facilitar l'observació dels astres o santuaris que els indígenes feien servir com a local d'adoració i observació de l'espai, puguin ser inclosos en la llista del Patrimoni de la Humanitat.
L'estudi de la IAU també estableix els criteris pels quals un monument funerari, un paratge natural i fins i tot un manuscrit poden ser considerats d'interès astronòmic i factibles de ser declarats Patrimoni Mundial. L'esmentat estudi cita alguns llocs històrics i culturals vinculats a l'astronomia i fins i tot alguns monuments d'importància astronòmica que ja van ser declarats Patrimoni de la Humanitat.
Tal és el cas del Jantar Mantar de Jaipur (Índia) [a la foto superior], un antic observatori astronòmic que va ser inscrit en la reunió de Brasília com a nou bé del Patrimoni Cultural de la Humanitat.
Per la seva part, l'investigador de l'Institut d'Astrofísica de Canàries (IAC) Juan Antonio Belmonte ha citat alguns paratges espanyols que podrien arribar a rebre aquesta consideració: monuments talaiòtics de l'illa de Menorca, els observatoris construïts durant el regnat de Carles III o els santuaris d'alta muntanya que van crear els aborígens canaris.
Belmonte al·ludeix també al conjunt de 177 antes, tombes megalítiques distribuïdes entre Extremadura i la regió portuguesa de El Alentejo, l'orientació de la qual segueix de forma gairebé exacta les diferents posicions del Sol a trenc d'alba.
D'altra banda,
Anna Sidorenko-Dulom, coordinadora de la Iniciativa Temàtica Astronomia i Patrimoni Mundial d'UNESCO, afegeix que el treball no solament permetrà augmentar la llista de llocs patrimoni de la humanitat sinó que possibilitarà que es faci una nova avaluació del valor d'alguns monuments que ja formen part del llistat.     [Font: Europa Press]
[Imatge cotesia de El Periódico]
 

Pluja d'estels d'Agost: Perseides 2010

Les Perseides, popularment conegudes com les Llàgrimes de Sant Llorenç, són una pluja de meteors d'activitat alta. No és la major pluja de meteors, però si la més popular i observada en l'Hemisferi Nord ja que transcorre a l'agost, mes de bon temps i de vacances per excel•lència.
Ha estat una de les pluges de meteors més emocionants durant els anys 90, amb pics  de fins 400 meteors per hora  el 1991 i 1992. L'activitat va disminuir a 100-120 cap a finals dels anys 90, i a partir de l'any 2000 s'han mantingut aquestes últimes xifres.
Pluja de Perseides (11/12 agost 2004 - Credit & Copyright: Fred Bruenjes/NASA).
El seu període d'activitat és llarg i s'estén aproximadament entre el 16 de juliol i el 24 d'agost. El seu màxim acostuma a situar-se entre l'11 i el 13 d'agost amb una Taxa Horària Zenital (THZ) mitja de 100, el que el converteix en la tercera major pluja de l'any.
Són meteors de velocitat alta (59 km/s) que radien de la constel•lació de Perseu o Perseus. Per tant la seva alta declinació (+58º) no permet la seva observació en regions australs, ja que des de l'equador assoleix tan sols els 32º d'altura.
Desplaçament del radiant de les Perseides.
Les Perseides són conegudes també amb el nom de Llàgrimes de Sant Llorenç perquè el 10 d'agost és el dia d'aquest sant. Durant l'Edat Mitjana i el Renaixement les Perseides tenien lloc la nit en què se'l recordava, de tal manera que es van associar amb les llàgrimes que va vessar Sant Llorenç en ser cremat en la foguera, concretament en una graella.
Les Perseides tenen el seu origen en el cometa Swift-Tuttle la cua del qual talla l'òrbita de la Terra. Són les restes de la cua les que, en entrar en l'atmosfera terrestre, produeixen aquest interessant fenomen.
El període orbital del cometa és d'uns 130 anys, per la qual cosa actualment es troba dirigint-se de tornada cap al sistema solar exterior.
La teoria prediu que tals taxes han de disminuir en la mesura que augmenta la distància del cometa a la Terra.
Segons José Carlos Millán López, de la Societat d'Observadors de Meteors i Cometes d'Espanya,  els pics de màxima activitat i visibilitat estan previstos per a la nit del 12 al 13 d'agost, començant a les 12 de la nit i continuant fins a les 8 del matí. La lluna nova regnant durant aquella nit possibilitarà una observació òptima de les Perseides ja que fins i tot les de llum més feble, es veuran.
Consells per a l'observació:
- És recomanable tenir paciència i moltes ganes.
- Allunyar-se dels nuclis de població i de la contaminació lumínica a la recerca d'un lloc amb un cel fosc i amb un horitzó sense obstacles perquè ens permeti veure la major porció de cel possible.
- No és necessari utilitzar prismàtics o telescopis. La millor manera de veure les Perseides és a simple vista.
- Abans de començar a observar cal realitzar un període d'adaptació a la foscor d'uns 10 o 15 minuts.
- No és convenient fixar la nostra vista en la constel·lació de Perseu ja que, com més a prop del radiant situem el nostre camp de visió, més curts i menys espectaculars seran els traços dels meteors.
- Hem de ser pacients. Al llarg de la nit hi haurà moments en que veurem més meteors i altres en els quals en veurem molt pocs o cap.
- El normal és que anem a passar unes quantes hores d'observació per la qual cosa és convenient estar còmodes: tombats a sobre d'un matalàs, en una gandula de platja, etc.
- Encara que sigui agost és imprescindible portar roba d'abric, calçat adequat, una gorra, guants, etc. A la nit sol baixar la temperatura i hem d'evitar que el fred ens espatlli una bona observació.
- També és important dur algun aliment així com termos amb beguda calenta.
- Pels més romàntics: aprofiteu per demanar els vostres desitjos als estels fugaços. Si us en perdeu un, no us amoïneu, n'hi haurà molts més!.

Viatge per la Via Làctia


Serge Brunier i Frédéric Tapissier són els autors d'aquest vídeo que ens transporta a través de la galàxia on estem immersos. La imatge panoràmica de 360 graus (amb una resolució de 800-milions de píxels) en la qual està basat aquest vídeo, apareix en el projecte GigaGalaxy Zoom, llançat per l'ESO en el marc de l'Any Internacional de l'Astronomia 2009 (AIA-IYA2009).

¿On és la Terra a la Via Làctia?


JimmyGris ens mostra quin lloc ocupa la Terra a la Via Làctia amb l'ajuda del simulador Celestia 1.5.

ÚLTIMS COMENTARIS

 

   Gaiaspai   2009